La tercera Catalunya 1936-1940

Sinopse

«Estem presenciant un boom de la novel.la histórica, amb uns volums de vendes que susciten l'enveja dels pobres historiadors realistes. Es un fet que són més llegides (i més cregudes!) les novel.les de tema históric que els estudis histórics rigorosos, fins al punt que alguns que creiem tenir quelcom d'important a dir sobre la nostra história recent ens preguntem si no hauríem de mirar d'aprendre (si és que se'n pot aprendre i si encara hi som a temps) a escriure novel.les, si de debó desitgem fer arribar al gran públic els resultats de les nostres laborioses recerques. Es ben significatiu l'éxit d'una coneguda revista catalana de divulgació histórica: partint de la convicció, no del tot infundada, que els historiadors no sabem escriure bé, ens redueixen a "assessors" i encarreguen la redacció de l'article a un periodista que sabrá explicar el tema de manera atractiva, o fins i tot sensacionalista. D'altra banda, és ben certa la dita que la realitat supera la ficció: els bons novel.listes confessen que els millors episodis no són inventats sinó reals. Si en una novel.la o un film es digués que durant la Guerra Civil algú projectá aplegar els joves catalans exiliats, que rebutgen tant la Catalunya dominada per la FAI com l'Espanya dels militars revoltats, i desembarcar a Empúries, refiats que tots els bons catalans se'ls uniran i podran desbancar els anarquistes abans no arribin els falangistes, segurament diríem que és un excés d'imaginació, massa inversemblant per ser portat ni tan sols al terreny de la ficció literária o cinematográfica. I, amb tot, Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes ho van pensar seriosament. Dit aixó, gosaré afirmar que la correspondéncia entre Sugranyes de Franch i Mascarenyes, amb els altres corresponsals que s'hi barregen, és tan apassionant que sembla una novel.la que té la Guerra Civil de teló de fons.» Del próleg d'Hilari Raguer. Arnau González i Vilalta (Barcelona, 1980). Professor del Departament d'História Moderna i Contemporánia de la UAB. Ha centrat les seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme catalá dels anys trenta del segle XX. De la desena de llibres que ha publicat, a més d'articles i participacions en congressos, en destaca l'análisi del paper femení en el catalanisme, l'estudi de la figura del president Companys o la presentació de la mirada italiana de la Catalunya del període 1931-1943. En aquests moments está treballant en un volum que explicará quina fou la visió de la diplomácia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.